Les altes capacitats són encara, avui en dia, un fenomen prou desconegut. Se’n parla més des de les suposicions i els mites que no pas des de l’evidència de la recerca psicològica. Tot plegat pot generar massa confusió a l’hora de detectar-les i atendre-les com cal.

El meu enfocament de treball amb les altes capacitats parteix d’una visió àmplia i flexible: més enllà de la simple concepció d’un quocient intel·lectual (QI) per damunt de la mitjana, les altes capacitats són, sobretot, una manera diferent de pensar i de sentir; en gran mesura, representen sovint una manera diferent de viure. Podríem definir-les com una amplificació o una intensificació del pensament, però també, i sobretot, de la sensibilitat i de l’emocionalitat. Recents estudis neurocientífics avalen la particularitat d’algunes característiques del cervell de les persones amb altes capacitats.

Les altes capacitats, tot i el seu tret d’excepcionalitat, poden ser viscudes amb total naturalitat i plenitud. Es parla sovint de les altes capacitats com a potencialment generadores de dificultats o problemes, la qual cosa, però, no és certa: la vivència més o menys saludable de les altes capacitats dependrà de força factors, especialment, de l’acompanyament i suport rebuts al llarg de la infància, ja sigui a la família o a l’escola.

En aquest sentit, el principal risc o perill de les altes capacitats és la seva negació a nivell més o menys inconscient. La dificultat en reconèixer i acceptar la pròpia singularitat i excepcionalitat, la necessitat d’encaixar en allò anomenat “normalitat”, pot empènyer a la persona amb altes capacitats a renunciar a la seva autèntica manera de ser i a refugiar-se en màscares que l’allunyen de si mateixa. Això pot conduir a importants sentiments d’insatisfacció i frustració, i propiciar alguns dels famosos fracassos associats a les altes capacitats, ja siguin escolars o, fins i tot, vitals.

Estadísticament, les persones amb altes capacitats representen una petita minoria entre la població. A vegades, poden sentir-se estranyes en un món que no sembla fet a la seva mesura. Trobar l’equilibri entre l’excepcionalitat singular i la capacitat d’integrar-se saludablement en aquest món serà sovint un dels principals reptes de les persones amb altes capacitats.