APRENENTATGE ESCOLAR

L’aprenentatge escolar ocupa un espai essencial en la vida de tot infant o adolescent. El sorgiment de dificultats o problemes en els estudis, a l’escola o a l’institut, sol comportar lògiques preocupacions i un elevat malestar. No hi ha en joc, només, el rendiment i els resultats que poden condicionar el futur acadèmic dels nostres fills, encara més determinant pot resultar com repercutirà aquesta problemàtica en el seu benestar emocional i la seva autoestima.

QUINS SÓN ELS PASSOS A SEGUIR?

1) Necessitat d’una correcta avaluació i diagnòstic:

Abans que res, resultarà essencial poder entendre la naturalesa i origen de les dificultats i problemes. L’aprenentatge es basa en una rica combinació de cognició i emoció. Cal comprendre com aprèn cada infant o adolescent i entendre com viu personalment el seu aprenentatge i on radiquen les dificultats.

DISLÈXIA, TDAH, DISCALCÚLIA, DISGRAFIA, etc.,

són etiquetes diagnòstiques molt útils, sempre i quan, però, no ens impedeixin una visió el més àmplia possible de l’alumne, tant a nivell cognitiu, emocional com sociofamiliar.

Per tal d’avaluar correctament la problemàtica escolar d’un nen o adolescent convé:

  1. Aplicar les proves psicomètriques més adequades per poder establir un perfil el més acurat possible dels seus punts forts i febles.
  2. Realitzar l’anomenada avaluació dinàmica, amb la qual s’explora el potencial d’aprenentatge a partir dels suports psicopedagògics més indicats per a cada perfil.
  3. Valorar el bagatge emocional amb què cada infant o adolescent afronten el repte d’aprendre. Cal comprendre com viu l’experiència d’aprendre i sota quins condicionants ho fa.

2) Aprendre a aprendre:

Un cop realitzada l’avaluació i el diagnòstic, coneixerem amb prou detall el perquè de les dificultats i dels problemes. L’aprenentatge té lloc a través de diversos processos cognitius i emocionals (atenció, raonament, memòria, motivació, planificació, etc.). Atendrem de manera particularitzada cada un dels processos més debilitats per tal de recuperar l’òptima eficàcia de l’aprenentatge.

En aquesta fase, resulta del tot essencial el bon saber fer del psicòleg educatiu:

  • El treball a realitzar no consisteix només en aprendre de manera diferent i més eficaç nous continguts escolars, la clau de l’èxit rau en aprendre a aprendre.
  • Amb l’acompanyament pacient i expert del psicòleg, cada infant o adolescent descobrirà com gestionar el seu propi aprenentatge i per què li costava tant aprendre fins fa poc.
  • Aprenent a aprendre, cada infant i adolescent podrà establir una nova relació més sana amb l’aprenentatge. El sentiment de controlar i dirigir la seva pròpia ment l’empoderarà i es traduirà en una major confiança en si mateix, una major autoestima i una major motivació per aprendre i superar futures dificultats.

3) Consolidació:

A mesura que cada nen o adolescent vagi adquirint noves eines individualitzades per afrontar els reptes escolars, caldrà vetllar per una correcta transferència a la vida quotidiana. La feina del psicòleg desplaçarà l’accent des del treball a la consulta a l’aplicació de tot aquest nou bagatge a les situacions escolars diàries i habituals:

  • Convindrà generar nous hàbits, tant a nivell individual com familiar.
  • Resultarà molt convenient la coordinació amb l’escola o l’institut, de manera que coneguin els canvis realitzats i col·laborin estretament per tal de facilitar-ne l’aplicació a l’aula i a les activitats escolars.
  • Poc a poc, convindrà reforçar tots aquells nous aspectes que permetin la consolidació d’una identitat basada en les fortaleses i que ajudin a superar tots aquells sentiments vinculats a moments de dificultat o fracàs.